Poblat Indiketa de la Punta del Castell.

4 oct

 

Reconstrucció hipotètica idealitzada del poblat Indiketa de la Punta del Castell.

Reconstrucció hipotètica idealitzada del poblat Indiketa de la Punta del Castell.

Poblat dels Indiketes (Indigets o Indigetes) situat en un entorn idílic en plena Costa Brava, damunt d’una petita península granítica, anomenada l’Agulla del Castell, propera a l’actual Palamós, comarca del Baix Empordà, entre la Platja del Castell i la Cala Foradada. 

Vista de l'istme i de la península de la Punta de l'Agulla del Castell des del caminet que va al Mas Juny.
Vista de l’istme i de la península de la Punta de l’Agulla del Castell des del caminet que va al Mas Juny.

La situació de total obertura al mar demostra que els Ibers de la costa donaven molta importància a la comunicació i al comerç amb altres pobles i cultures, sobretot a la comunicació i al comerç per via marítima.

Història Arqueològica del Poblat.

Segons els arqueòlegs, aquest assentament sembla ser que té els seus orígens en els segles VII i VI aC, amb una primera població formada per algunes vivendes de cabanes soltes que més tard van servir per altres menesters, com ara l’ús que s’en va fer com a sitges.

Camí que va fins a l'entrada del poblat.

Camí que va fins a l'entrada del poblat.

Aquest espai, després de ser abandonat, a mitjans del s.V aC es torna a ocupar i al s.IV aC, el poblat es va fortificar per la zona de l’Istme on també s’hi van edificar dues torres per reforçar l’entrada.

Entre els segles IV i III aC, el poblat de la punta del Castell té relacions amb l’entorn colonitzador, segurament per mitjà de la ciutat Indiketa d’Ullastret, encara que per la seva situació, també podria haver-ho fet pel seu compte i després comerciar amb Ullastret i a l’inrevés depenent dels contactes i dels productes.

Interior del poblat des de l'entrada d'accés al mateix.

Interior del poblat des de l'entrada d'accés al mateix.

És durant aquesta època que el poblat té el seu màxim esplendor, experimenta un creixement demogràfic i es construeixen més edificacions pels vessants occidental i oriental del turonet de la península on es troba el poblat.

A la part alta del poblat de sa corbatera del Castell o de la punta del Castell o també del Castell de la Fosca, s’hi han trobat restes arquitectòniques del que probablement sigui un temple dedicat a la deessa Grega Demèter, (deesa mare, deesa de l’agricultura) doncs s’hi va trobar un motlle amb la cara d’una divinitat, que possiblement sigui aquesta, perquè l’empordà Ibèric era principalment pagès i conreava cereals.

Parcialment sense excavar, la part més alta del poblat des de l'entrada.

Parcialment sense excavar, la part més alta del poblat des de l'entrada.

Al s. II aC, en plena romanització el poblat es va reinventar a si mateix i experimentar un altre cop, un nou creixement demogràfic i urbanístic, amb la reconstrucció d’algunes de les cases existents i la construcció de noves, està documentada una ampliació fora muralles i passat l’istme.

L‘espai que ocupava el poblat, malgrat aquesta última ampliació i època d’esplendor, a partir del s. I aC, poc a poc es va anar abandonant.

Mur de reforç.

Mur de reforç.

Excavacions i Troballes.

El poblat fortificat de la punta del Castell quan va ser localitzat era propietat de Josep Maria Sert i Badia, gran pintor muralista i favorable al règim de Franco, que va adquirir l’espai després de cobrar la decoració que va fer per l’Hotel Waldorf Astoria de Nova York.

La glòria de la localització del poblat als anys 30, és per un conservador de l’arxiu històric de Palamós anomenat Lluís Barceló i Bou, que entre els anys 35 i 36 hi va fer algunes cates. Les cates, són sondejos que es fan sobre el terreny abans de començar cap excavació, d’aquesta manera els arqueòlegs saben on han de començar a excavar i també saben més o menys el que es trobaran.

La possible Àgora.

La possible Àgora.

Bona part dels materials excavats que es van i s’han trobat al jaciment d’aquest poblat són al Museu Arqueològic de Girona, i la glòria de ser el primer arqueòleg en portar el material arqueològic excavat a aquest Museu i excavar en el poblat, va ser pel doctor Miquel Oliva i Prat, conjuntament amb el prehistoriador Lluís Pericot i Garcia i el delineant i topògraf, Francesc Riuró i Llapart, que van realitzar nou campanyes d’excavació, entre els anys 1945 i 1955.

Segons sembla les restes del jaciment arqueològic que es van trobar en el seu moment estaven en molt bon estat de conservació, cosa que sembla ser bastant normal en aquests tipus de jaciments, i és per això que els arqueòlegs van poder reconstruir la seva planta.

Vista del Mas Juny des del poblat.

Vista del Mas Juny des del poblat.

Durant els anys 80 es reprengueren els treballs d’excavació del jaciment, tot i així el poblat encara no ha estat totalment excavat, però gràcies als treballs d’acondicionament que s’hi han fet, (després d’estar durant molt de temps abandonades als efectes degradants de les constants visites i de l’acció ambiental) es conserven amb bastant d’integritat les parts excavades dels habitacles, la xarxa de carrers, la muralla, les sitges, les cisternes, una possible àgora i el temple.

Actualment no es pot accedir a tot el poblat, però tampoc hi ha ningú que ho pugui impedir.

Cala Foradada des del poblat.

Cala Foradada des del poblat.

S‘hi ha trobat molt de material arqueològic, i el més antic està datat al s.VI aC pels arqueòlegs, com ara són les restes de molta ceràmica grisa emporitana, restes de ceràmica grega importada i també de ceràmica romana d’època republicana de la regió de la Campània, així com un plom de mitjans del s. III aC. de 175 mm de llarg i 78 d’ample, amb una inscripció d’unes 25 paraules en alfabet Ibèric llevantí.

Sembla ser que en aquesta zona Indiketa, aquest poblat és, dels fins ara localitzats, el segon en importància darrera de la ciutat Indiketa d’Ullastret.

El poblat des de l'altra punta de la Foradada.

El poblat des de l'altra punta de la Foradada.

Els arqueòlegs creuen que arquitectònica i comparativament amb altres poblats, aquest, en el seu conjunt, fa gala d’una important tècnica constructiva.

Curiositats.

Com a curiositat en aquest espai, platja del Castell, poblat i cales de Palamós i Platja d’Aro s’hi va rodar a inicis dels 50 del segle passat el llargmetratge d’Albert Lewin, Pandora and the Flying Dutchman protagonitzada per Ava Gardner, James Mason i el torero Mario Cabré.

Per aquesta platja també hi ha passat, Francesc Macià i Llusà, Francesc Cambó i Batlle, Orson Welles, Coco Chanel, Lucino Visconti, Marlene Dietrich, Elisabeth Taylor i Madeleine Carroll entre d’altres.

Un altre tros de la Foradada.

Un altre tros de la Foradada.

Molts pintors s’han deixat anar pel paisatge de la Costa Brava, dels més reconeguts en destaquen Josep Sarquella i Escobet, Francesc Gimeno i Arasa, Francesc “Vidal Palmada” i Modest Cuixart i Tàpies, d’escriptors també n’hi ha que han escrit sobre racons i paisatges de la Costa Brava, com ara Agustí Calvet i Pascual “Gaziel“, Antoni Puigverd i Romaguera, Joan Rovira i Bastons, Joan Vinyoli i Pladevall, Josep Vicenç Foix i Mas “J.V Foix”, Mercè Rodoreda i Gurguí, Narcís Comadira i Moragriega i per suposat el Calellenc de Palafrugell, Josep Pla i Casadevall.

Entre cala Foradada i Cala Sanià o de ca la Marquesa.

Entre cala Foradada i Cala Sanià o de ca la Marquesa.

En Josep Pla va fer unes quantes referències a Mas juny (una finca de la platja de Castell propietat de Josep Maria Sert) una d’aquestes referències està dedicada a la biblioteca de la finca i altres d’aquestes a la mateixa finca , sobretot en el llibre La costa Brava, on parla estensament de la platja del Castell, de Mas Juny, de la sorra rosada i fina d’una encegadora lluminositat, de les barques abandonades a la platja per moblar-la, etc.

Després de Josep Maria Sert la propietat de la platja del Castell i voltants va passar a mans de la familia industrial burgesa dels germans Puig Palau, pels senyor Jordi i Isabel puig Palau va ser la propietat del Mas Juny, després de Sert, un dels germans,  el sr. Albert Puig Palau de Barcelona, (així l’anomena Josep Pla)milionari i mecenes, que es va construir “un palauet de gust Italià” de la mà de l’arquitecte Duran Reynals, “probablement, la construcció més bella que en aquesta costa s’ha aixecat als nostres dies.” diu Josep Pla,  en aquest racó de llevant de la platja del Castell, al Mas del Castell el sr. Albert Puig  es va organitzar una festa per inaugurar la propietat i diuen que va fer una cursa de Braus amb el torero Luís Miguel gonzález Lucas, conegut com Dominguín, i que el final de festa va ser a la platja amb Imperio Argentina presidint una festa Flamenca.

Un petit parèntesi per seguir parlant de Josep Pla, del seu llibre l’Empordà, i del tros que parla dels Indiketes, “Els indigets no crec que fossin gaire afeccionats al mar: eren sobretot caçadors de les bèsties que anaven a veure per les maresmes i els aiguamoixos de l’espai”, “Els elements indígenes, o sigui la humanitat prehistorica, visqué amb els grecs sense gaires dificultats. En tingueren prou d’emmurallar-se” , “Quan Cató, amb les legions, començà a projectar-se sobre l’interior del país, trobà, en els indigets i altres tribus aliades, algunes serioses dificultats”, també parla de l’època anterior a l’arribada dels romans i de la romaninització, com d’una època fosca, quan en realitat va ser l’època  en que la cultura dels pobles Ibers es va desenvolupar, també s’ha de dir en el seu favor, que per aquell temps les teories Ibèriques encara no eren prou clares, però tot i així, Josep Pla prenia partit pels romans i per les formes amb les que aquests es van imposar, amagant la realitat i defensant una falsa assimilació voluntaria de la cultura romana per part dels Ibers, alhora que també es fa evident pels seus comentaris, el seu estrany menyspreu vers aquesta cultura pre-romana.

El senyor Josep Pla estava orgullós de la romanització de Catalunya i d’Espanya, i que aquesta hagués començat per l’Empordà. Així ho expressa en aquest mateix llibre, l’Empordà, una mica més endavant, en el capítol de La Romanització de l’Empordà, “El senyor Carles Pi i Sunyer escriví un llibre que anomenà “Una interpretació de l’Empordà”, en el qual afirma que les invasions constants que ha tingut aquest país -Gregues, romanes, visigòtiques, mores, franceses, castellanes- no han tingut cap influència en la població bàsica del país. El fet és segurament exacte en totes les invasions menys en una: en la romanització”, “La gairebé totalitat del nomenclàtor filològic empordanès és llatí. Els noms de les coses, de les terres, del món vegetal, dels animals i dels homes és llatí. He sentit dir a persones enteses que, després dels dialectes italians, el català és el més llatí. És gairebé segur que les autoritats romanes imperants no posaren cap obstacle que els naturals del país aprenguessin i parlessin llatí”.

En Josep Pla parla dels romans com si fossin uns grans Filantrops, tampoc van ser uns Misantrops, però si van ser uns “enamorats” del seu “imperi” per aquell temps republicà, i van tenir molta antipatia cap a la resta de cultures que van subjugar i després aniquilar, perquè en realitat els romans van venir a Iberia per fer-se amb el control de tot el mercat de l’Europa occidental, que fins aquell moment estava compartit amb els cartaginesos, i per fer-ho possible van haver d’imposar la seva llengua, la seva cultura, en definitiva, la seva cosmovisió del món a la força, al mateix temps que expoliaven, saquejaven, humiliaven, esclavitzaven i assassinaven a la població indígena, sobretot si aquesta se’ls resistia. Els Ibers van aprendre llatí per por i per submissió, mai van aprendre llatí,  per amor.

Un cop fet aquest parèntesi tornem a l’Albert Puig,  i aquesta vegada a la seva relació amb Joan Manuel Serrat i Teresa, conegut com Serrat, que li va dedicar una cançó anomenada Tio Alberto, al qui Serrat anomenava el Gitano-Paio. 

l’Albert Puig Palau es veu que li encantava tenir a Salvador Dalí i Domènech a prop i per aquesta raó li va construir una caseta, coneguda com la barraca de Dalí però Dalí no hi va anar mai a fer res a la barraqueta, actualment al costat de la barraca hi ha un catxé.

Dalí ja anava per la platja del Castell abans de que esclatés la Guerra Civil Espanyola, i va dir que en aquest lloc “… es van viure els darrers dies de felicitat a Europa” .

Al morir el Tio Alberto, la propietat de la zona va passar a una empresa constructora, que volia urbanitzar-la.

L’exemple a Seguir.

Gràcies a la iniciativa popular organitzada dins de l’Associació Salvem el Castell de Palamós, un dels pocs espais verges de l’Empordà que ara formen part del Parc Natural del Castell-Cap Roig, es va salvar de la depredació urbanística . 

La llacuna de la desembocadura de la riera d'Aubi a la platja del Castell, on s'hi pot trobar vegetació de duna i vegetació higròfila, forma part de l'Espai d'Interès Natural del Castell-Cap Roig, un espai protegit de la Costa Brava.

La llacuna de la desembocadura de la riera d'Aubi a la platja del Castell, on s'hi pot trobar vegetació de duna i vegetació higròfila, forma part de l'Espai d'Interès Natural del Castell-Cap Roig, un espai protegit de la Costa Brava.

Com arribar al Poblat Indiketa de la Punta del Castell.

Arribar fins al poblat no és dificil, si saps en quina platja i al costat de quin càmping es troba, perquè no hi ha cap mena d’indicació que estrictament faci referència a aquest poblat Indiketa, així que per arribar a la platja i al càmping proper al poblat, primer has de situar-te damunt de la C-31 i seguir les indicacions que posin “El Castell”, que van acompanyades de dos logos, un d’una tenda d’acampar tipus, tipi i l’altre logo que recorda una platja.

Després surts per la sortida 328 i vas a parar a una rotonda, segueixes la direcció de “El Castell” i entres a una carretera molt mona, asfaltada però estreta, passes per damunt de la Riera de Canyelles, al tanto amb el pont perquè és estret i no hi caben dos cotxes, segueixes recte fins arribar a una Masia on hi ha una bifurcació, llavors has d’anar a l’esquerra, i a partir d’aquí has de seguir una indicació més, a part de l’anterior de “El Castell”, doncs aquesta no sempre hi és en els moments que hi ha de ser, has d’anar direcció a l’hotel restaurant La Malcontenta, segueixes per la carretera asfaltada i deixes a l’esquerra una carretereta que va al càmping Benelux, segueixes sempre per la carretera asfaltada, fins arribar a l’altre càmping on trobarás una senyal que hi posa Platja del Castell, que està mig trencada, segueixes la indicació que en el fons, és seguir recta per la mateixa carretera.

Després d’una bona estona de carretera et trobarás amb una altra bifurcació, per un cantó a l’esquerra una indicació que posa que entres al Parc natural del Cap Roig amb una barrera de color groc, i per l’altra a la dreta, que només és carretera, ara ja sense asfaltar, així que agafem per aquí i anem cap a la dreta fins arribar a un descampat de terra, que hi ha després d’uns camps, on es pot deixar el cotxe, un cop has aparcat, passes un petit bosc i ja ets a la platja del Castell.

Petit bosc de suredes que hi ha entre la platja del Castell i el descampat que fa d'aparcament.

Petit bosc de suredes que hi ha entre la platja del Castell i el descampat que fa d'aparcament.

Critiques i Suggeriments d’un Afeccionat.

El dia que vaig anar al poblat Indiketa de la punta del Castell, vaig passar per una de les oficines d’informació de Palamós, per aconseguir algún fulletó, díptic o publicació que parlés del poblat en concret, i em van dir que no en tenien cap, a canvi em varen donar un mapa dels carrers de Palamós i un altre de les cales, això si, van ser molt amables doncs em van indicar com anar fins al poblat.

Evidentment la culpa de que no hi hagi cap document a una oficina d’informació de Palamós que parli sobre el poblat Indiketa de la punta del Castell, és de l’Ajuntament. Pot ser a hores d’ara ja estigui solucionat aquest “petit” problema?.

No cal dir-ho però estaria molt bé anunciar el Poblat per la C-31 i també pels camins que hi van a parar. 

El Cartell metàl.lic situat a l’entrada de la platja del Castell que anuncia l’arribada al poblat dins de la ruta dels Ibers, està mig esborrat per un graffiti i una mica tort, pot ser pel vent? o pot ser perquè l’obra de l’anunci és molt precària?.

Rètol de la Ruta dels Ibers que informa de la localització del poblat en aquest Espai Natural, a l'entrada de la platja del Castell.

Rètol de la Ruta dels Ibers que informa de la localització del poblat en aquest Espai Natural, a l'entrada de la platja del Castell.

L‘entrada del poblat té una porta barrada metàl.lica, amb una cadena i un candau, que es suposa ha de tancar i obrir algú, però quan ets al poblat tot i que tot està molt tocat i posat, tens la sensació de que aquell indret està més abandonat que una sabata vella i trencada. Dins del poblat hi ha indicacions molt oxidades que prohibeixen passar a llocs on teòricament s’hi està excavant, però que en canvi només hi trobes paper de vàter modern.

Quan vaig arribar al poblat, a part d’adonar-me de l’extraordinària bellesa de l’indret, sorprenentment vaig poder comprobar que en determinats moments s’hi podia olorar alguna cosa més que la brisa marina, el pi o l’eucaliptus, seguidament vaig voler esbrinar d’on procedia aquella, ara ja, fortor d’amoníac fins que no vaig trigar en veure papers de vàter per terra i dins d’un habitacle del poblat, on la fortor era quasi impossible d’aguantar, tot seguit vaig poder comprobar que això no solament succeïa en un dels habitacles del poblat, sinó que per desgràcia passava a tots els d’aquella zona.

És una pena que no s’inverteixin més diners en continuar i acabar excavacions de poblats Ibers, realment un poblat com aquest si estigués mínimament reconstruït amb les seves vivendes a mode d’exemple, fins i tot l’àgora o el temple, i s’estudiessin propostes per dinamitzar i acondicionar l’espai, compatibles amb l’entorn, tindria molt més èxit que el que ja té actualment i d’aquesta manera es podria fer un manteniment més acurat.

Salut Indiketes. Va per vosaltres!!

Salut Indiketes. Va per vosaltres!!

6 Respostes to “Poblat Indiketa de la Punta del Castell.”

  1. carles Octubre 24, 2012 a 6:06 pm #

    Aquest dibuix és impressionant, ja que dóna una idea molt bona de com podia haver estat el poblat. Llàstima que no puguem saber el nom iber del poblat, tot i que hi ha gent que s’aventura a dir que probablement es tractava de Cypsela. Jo particularment hi discrepo perquè aquest nom no és gens ibèric, més aviat sembla d’origen grec, i llavors Cypsela podria ésser el que avui coneixem com Sant Martí d’Empúries (la Palaiàpolis d’Emporion)

    • David Parcerisa i Ungé Octubre 25, 2012 a 9:58 am #

      Gràcies Carles. Tens raó quan dius que Gypsela, Cípsela o bé Cypsela no sigui el poblat de la punta del castell, segons sembla, pel que diu Aviè a l’Ora Marítima, aquest hauria d’estar situat al davant de les Medes. D’altra banda la història que explica Aviè, té com a base una altra, protagonitzada per la carta marina d’un Massaliota, uns mil anys enrere.

      També diuen els arqueòlegs que podria ser el jaciment arqueològic de la Fonollera a Torroella de Montgrí, en aquest cas seria perquè la costa hauria anat progressant cap a mar fins fer desaparèixer l’illa i transformar-la en un turonet, hi ha excavacions que demostren que aquest Jaciment podia haver estat una antiga illa.

      Quan dius que Cípsela té un origen Grec, no t’equivoques gens, segons sembla, fou una ciutat de la segona meitat del s. V aC, fundada per Cypsilos, del districte de Parrhàsia a Arcàdia, que com ben segur saps, és una regió del Peloponès a l’antiga Grècia.

      Cypsela també és el nom de la revista de recerca de la prehistòria, protohistòria i Món Iber del MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya), aquí teniu l’enllaç:

      http://www.mac.cat/Publicacions/Revistes/Cypsela

  2. eusebio Agost 23, 2014 a 8:28 pm #

    Efectivamente, el poblado iberico brilla por la dejadez que las autoridades tienen de la zona. Lamentablemente, uno se pregunta donde van a parar los 5 euros que hacen pagar por acceder a la zona…La limpieza brilla por su ausencia. Tanto cuesta montar unos paneles explicativos sobre la hisotria del poblado? Y por favor que sean por lo menos bilinguies, eh? Uno piensa que esa zona solo sirve para recaudar unos euros que se destinan a que?

    • David Parcerisa i Ungé Març 1, 2015 a 12:05 pm #

      El Català no és tan difícil Eusebio. Tot i així, estic d’acord en tot el que exposes, i a quantes més llengües es tradueixi la cultura del nostre patrimoni històric millor, doncs més coneixement i valor tindrà. Les autoritats haurien de ser conscients que el patrimoni que ens ha llegat la cultura ibèrica, és un bé per a tota la humanitat, i que aquesta és única i exclusiva d’aquesta zona del mediterrani, no n’hi una altra d’igual enlloc més del món, en tindriem que tenir més cura de les seves restes i troballes arqueològiques.

  3. Joan Antoni Octubre 7, 2014 a 9:52 am #

    Molt bon article, David. Enhorabona pel mateix.
    He arribat a ell per casualitat mentre cercava dibuixos o reproduccions de com podria haver estat el Poblat Ibèric de Castell en el seu temps. Avui m’ha donat per aquí.
    Com bé diu en Carles, el dibuix del poblat és genial i, si més no, a mi em servirà per veure amb uns altres ulls el mateix quan m’hi torni a acostar, que no trigaré. Sóc un enamorat de la zona i la hi passejo tot sovint. Afortunadament, visc a tan sols 2 quilòmetres de la Platja de Castell…
    Conèixer detalls de la història més contemporània del lloc, com ara el de l’origen de la Barraca d’en Dalí, que tothom sap que hi és però ningú sap que hi fa, i el rodatge de la pel.lícula “Pandora and the Flying Dutchman” de l’Ava Gadner, em donaran una mica de joc per a poder dur al peques de la casa i explicar-los aquestes curiositats en properes visites.
    Aquest petit missatge, és un simple…Gràcies!

    • David Parcerisa i Ungé Març 1, 2015 a 12:09 pm #

      De res Joan Antoni. És que aquest poblat es troba en un indret idíl·lic de la Costa Brava que per sort o per desgràcia no ha passat mai desapercebut per molta gent amb capacitat de destrossar-lo o acaparar-lo a nivell particular. Crec que ha de ser un espai públic i visitable per tothom, ara, ha d’estar ben tractat, amb respecte i dignitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: