Pere Izquierdo i Tugas

13 des
Llicenciat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona (1986), arqueòleg i museòleg professional, ha treballat en el Museu Nacional d'Arqueologia Marítima i en el Centre Nacional d'Investigacions Arqueològiques Submarines, ha sigut director del Programa d'Estudis i Projectes de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, arqueòleg territorial de les Terres de l'Ebre, conservador de patrimoni cultural del Museu de Gavà, director del Patronat de Museus Municipals de Sabadell i director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), ha participat en una desena de llibres col·lectius de tema arqueològic, museològic i patrimonial, autor d'una seixantena d'articles especialitzats i més d'una cinquantena d'articles breus de divulgació històrica.

Llicenciat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona (1986), arqueòleg i museòleg professional, ha treballat en el Museu Nacional d'Arqueologia Marítima i en el Centre Nacional d'Investigacions Arqueològiques Submarines, ha sigut director del Programa d'Estudis i Projectes de l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, arqueòleg territorial de les Terres de l'Ebre, conservador de patrimoni cultural del Museu de Gavà, director del Patronat de Museus Municipals de Sabadell i director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), ha participat en una desena de llibres col·lectius de tema arqueològic, museològic i patrimonial, autor d'una seixantena d'articles especialitzats i més d'una cinquantena d'articles breus de divulgació històrica.

 

Entrevista.

David Parcerisa.- Ja sé que és dificil de suposar, per les poques dades existents al respecte, sobretot per les poques dades que tenim del que opinaven els Ibers en moltes coses, però fent un valent exercici d’imaginació, tenint en compte les dades conegudes de les fonts antigues i les arqueològiques, ¿ En general i de forma inicial, creus que els Romans van ser vistos com invasors pels pobles Ibers, tenint en compte l’experiència anterior que havien tingut el Ibers amb altres pobles del mediterrani, com ara els Grecs, Cartaginesos, Etruscs, etc?

Pere Izquierdo.- Probablement, en un primer moment ni els romans ni els ibers no van veure més transcendència als moviments de tropes de les guerres púniques. Quan els Ibers es van adonar que els romans havien vingut per a quedar-se i per a explotar el país a l’estil colonial, ja es van revoltar, però era massa tard i la resposta tampoc no va ser prou unitària. Hi ha constants que es repeteixen…

D.P.- ¿Els pobles Ibers més “amics” dels Romans, ja sigui per por, precaució, enlluernament o per interès comercial, ho van ser perquè més o menys intuïen el que se’ls venia al damunt? i en el cas dels menys amics, eren conscients contra qui s’enfrontaven?

Pere Izquierdo.- També és difícil de saber. Jo crec que en realitat molts poblats ibèrics, sobre tot els costaners, devien de tenir tractes preferents des d’antic o bé amb els púnics o bé amb els grecs i els itàlics. A partir, com a mínim, del segle IV aC, el comerç marítim esdevé intens i complex i implicava, segurament, disposar d’agents comercials als mercats. D’altra banda, els mercenaris de cada poblat tenien experiència en llogar els seus serveis a uns, als altres o a tots dos. Tot plegat devia ajudar a aliniar cada poblat amb uns o amb els altres.

D.P.- La forma d’actuar i de relacionar-se dels Cartaginesos amb el món Iber, era diferent de la dels Romans?

Pere Izquierdo.- No ho crec.

D.P.- Si Aníbal no hagués volgut atacar Roma passant pel territori Iber i els Romans haguessin trigat més en arribar a la península, ¿Creus que hi hagués hagut algún poble Iber dominant?¿Els Ibers haurien assolit ser una civilització més compactada?¿Els Romans s’haurien trobat enmig d’unes guerres territorials entre diferents pobles Ibers?

Pere Izquierdo.- Segurament, la civilització ibèrica estava en el camí d’esdevenir una gran civilització, però hi anava amb uns quants segles de retard respecte a la península itàlica, i no diguem respecte a l’orient. Això no vol dir, però, que s’acabés compactant tota la cultura en un sol estat que anés del Llenguadoc a Baza. Malgrat que possiblement compartissin una cultura, una llengua i una sensibilitat artística -que ni tan sols això sabem encara del cert- no sembla que les relacions entre els diferents pobles ibers fossin gaire bones, i tampoc que n’hi hagués cap de prou potent per imposar la seva hegemonia a tots els altres.

D.P.- Les fonts clàssiques parlen de mercenaris Ibers lluitant en diferents indrets del mediterrani, i sempre parlen de milers, ¿Com és que no quadren les xifres que hi ha en aquest sentit, amb la relació d’habitants que es calcula hi viurien dins dels poblats coneguts fins ara?

Pere Izquierdo.- Les xifres dels exèrcits i de les batalles a l’antiguitat i a l’edat mitjana s’han d’agafar amb precaució. Tot i així, és evident que els ibers mascles de certa posició social es dedicaven essencialment a la guerra. Encara que els poblats no fossin massa grans, és segur que n’hi havia molts, de poblats, i entre molts podien reunir exèrcits nombrosos.

D.P.- ¿Creus que els Ibers només tenien poblats o ciutats fortificades damunt de turons, o pel contrari també podien viure a les planures?¿Podria ser que la gent que visqués als poblats fortificats, fossin només els nobles, sacerdots i caps guerrers, i que el poble ras, visqués fora muralles en llocs més plans o a mitja muntanya dels poblats, en construccions molt més precàries?

Pere Izquierdo.- Viure dalt de turons és bastant incòmode, i denota un territori amb un risc de violència elevat. Evidentment que hi havia diversos tipus d’assentaments. Hi havia petits, i no tan petits, assentaments agrícoles dispersos a la plana; pobles mitjans fortificats i també veritables ciutats, com ja ho devien ser Ullastret, Cabrera de Mar, Montjuïc, Tarragona o Tortosa. No hi ha indicis, però, que deixessin les classes baixes a l’exterior de les muralles, més que res perquè això les inutilitzaria per a la defensa.

En determinats casos, hi ha indicis de castells/palau que correspondrien a una fortificació aristocràtica, però no sembla que sigui una regla general.

D.P.- ¿És possible que amb tants mercenaris Ibers donant voltes pel món i sobretot per culpa dels contractats pels exèrcits Cartaginès i Romà, es generessin conflictes nous entre Nacions Iberes veïnes?¿Alguns Pobles Ibers es van aliar amb els Romans o amb els Cartaginesos, depenent del que fessin els seus veïns, enemics de tota la vida, és a dir, alguns pobles Ibers es varen aliar amb els Romans o amb els Cartaginesos per així derrotar als seus veïns?

Pere Izquierdo.- A mi em sembla evident que els ibers es comportaven bastant com els seus descendents els catalans. O sigui, amb un patriotisme localista molt acusat i una rivalitat extrema entre veïns. No cal que recordi els casos de Tarragona i Reus, de Sabadell i Terrassa, de València i Alacant, d’Alacant i Elx, de valencians i catalans, o de Barcelona i tota la resta del país. O d’empordanesos i la resta de la humanitat. Si observem quins poblats i ciutats ibèrics continuen funcionant després de la campanya de Cató, i quins són desmantellats, ens podem fer una idea de com va anar la cosa. Mentre a Ullastret els romans tapien les portes de la muralla, a pocs quilòmetres el poblat de Castell experimenta la seva època d’or.

D.P.- La colonització Romana del món Iber, com totes les colonitzacions, no va ser un procès natural, més aviat va ser i sempre és tot el contrari, doncs es va aniquilar quasi totalment a diferents cultures emergents per substituir-les per una de colonitzant. Salvant les distàncies i per fer-nos una idea més real del que va succeir, ¿aquesta hecatombe a quina situació històrica més moderna i posterior podria recordar, equiparar o comparar?

Pere Izquierdo.- Jo no crec que hi hagués un genocidi absolut i generalitzat del poble iber. Segur que els habitants d’algunes poblacions rebels van ser reduïts a l’esclavatge, però d’altres seguiren participant com a auxilia en les legions romanes. I un servei militar d’aquella època podia durar vint anys. L’extinció de la cultura ibèrica en tan sols un parell de segles no crec que s’expliqui per l’anihilació, ni per la respressió, sinó per l’enorme prestigi de la cultura invassora i per la influència dels mercenaris llicenciats, que adquirien la ciutadania romana i el cognom del seu general, com si fossin fills seus adoptats. La desaparició de l’iber podia seguir un procés semblant a la de l’occità, que fa un segle era una llengua ben viva, hegemònica a la seva terra i capaç de guanyar un premi Nobel, i avui té uns pocs milers d’usuaris reals. Els llicenciats de les guerres mundials, sobre tot de la primera, sabedors de la importància de parlar i passar per francesos a l’hora de sobreviure un conflicte bèl·lic, van fer la feina d’aculturació amb els seus fills, ajudats pel prestigi de la cultura francesa en aquell moment.

Doncs alguna cosa semblant havia de passar perquè alguns dels primers habitants de Badalona es fessin fer precioses esteles funeràries a l’estil romà però amb alfabet ibèric, mentre que els seus fills i nets esdevenien tan romans com qualsevol altre romà.

D.P.- La segona guerra púnica va generar riquesa o pobresa entre el Ibers?

Pere Izquierdo.- Com en tots els conflictes, de ben segur que hi va haver qui se’n va beneficiar, i qui va haver de pagar penosament el banquet dels altres. Cal recordar que els botins en metalls preciosos que l’exèrcit romà va treure d’Hispània en els primers anys muntaven quantitats fabuloses, com tan bé explica Polibi.

D.P.- Penses que les Cultures Ibèriques, actualment, ténen el reconeixement històric que es mereixen? Creus que les institucions haurien d’invertir més diners amb projectes relacionats amb el món Iber?

Pere Izquierdo.- Del món iber en sabem encara massa poques coses, i és segur que la recerca portarà encara moltes sorpreses. Els jaciments que s’han excavat, amb poques excepcions, s’han treballat i publicat molt parcialment. És segur que amb inversions suficients i investigadors que s’hi poguessin dedicar a temps complet, el panorama canviaria radicalment. En els temps que corren, però, demanar diners per a la recerca sembla somniar truites. I això que en aquest cas el potencial turístic del patrimoni no és gens menyspreable!

És lamentable que el patrimoni ibèric estigui tan poc explotat turísticament, i també culturalment. Una excepció en seria la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya, però té uns mitjans molt limitats. Aquest patrimoni, a més, permetria fer iniciatives conjuntes entre tots els Països Catalans sense connotacions polítiques que algú pogués interpretar negativament.

D.P.- Què en penses sobre la reconstrucció de poblats Ibers?. D’entre els molts camins que es poden fer per arribar a la reconstrucció i posterior conservació d’un poblat Iber. El model de reconstrucció i conservació del poblat de Calafell, per a tu, és un model a seguir?.

Pere Izquierdo.- A mi, m’agrada molt la reconstrucció de Calafell, i crec que és molt important per a què la gent es pugui fer una idea bastant realista de com eren les edificacions ibèriques i com s’hi vivia. Una altra cosa és que aquesta hagi de ser una regla general. Diria que no, que cada cas és diferent i que seria un error aplicar solucions mimètiques a tots els jaciments. Hi ha molts factors que s’han de considerar, des del desig d’algunes persones de veure jaciments “autèntics”, sense afegits, fins a l’impacte visual i paisatgístic, passant per la disponibilitat de fons econòmics no tan sols per a la reconstrucció i la museïtzació, sinó també, sobre tot, per al manteniment, el funcionament i la gestió a llarg termini.

D.P.- Tenint en compte la distància històrica que els separa, veus alguna semblança a nivell col.lectiu, territorial, cultural, temperamental i de caràcter, en la ideosincràsia dels Pobles Ibers i en la de l’actual cultura dels Països Catalans?

Pere Izquierdo.- Jo, com molts altres, crec que el catalans seguim essent essencialment ibers. Ja ho va defensar Bosch Gimpera per reivindicar les nostres arrels més remotes i ho ha reprès recentment el filòsof Joan Cavaller. Els costums, les festes i les tradicions locals sovint han d’entroncar amb el passat pre-romà. La micofília mateixa, envoltats com estem de pobles que històricament menyspreaven els bolets. O la tendència extrema a l’escatologia en el llenguatge i les tradicions. I les múltiples formes, més o menys disfressades, d’adoració als arbres. De les falles al tió.

Com ja ha estat assenyalat, els comtats catalans representen d’alguna manera una ressurrecció de les antigues tribus iberes. Fins i tot al llenguatge hi ha d’haver molts trets que en venen, a més d’algunes paraules i conceptes. Us heu adonat que cap llengua del nostre voltant té un mot únic per designar la clenxa? I que, juntament amb els grecs, anomenem iaia a les nostres àvies? Recentment hi ha investigadors que amb mètodes estadístics han arribat a la conclusió que l’iber que s’emprava al principat era ja, com el català d’avui, una llengua fortament palatalitzada.

I aquesta incapacitat general que sembla que tenim com a poble per a posar-nos d’acord i deixar d’apedregar el veí per construir alguna cosa tots junts.

Els estudis d’ADN ja han demostrat la continuïtat dels llinatges que hi havia a Catalunya a la prehistòria. Malgrat les aportacions de població que hi ha hagut des d’època antiga, encara una bona part dels catalans és descendent dels ibers.

D.P.- Com Arqueòleg que ets, ¿Quins són els inconvenients que voldries solucionar en la teva professió?

Pere Izquierdo.- Quan em vaig començar a plantejar que volia ser arqueòleg, la quantitat d’arqueòlegs que treballaven com a tals a Catalunya era ridícula. En això s’ha avançat molt i esperem que la crisi no ens faci retrocedir massa. Durant molts anys l’arqueologia de camp ha estat molt mal pagada, i això provoca que la gent que adquireix experiència després, quan pot, acaba fent tasques administratives o dedicant-se a una activitat més segura o més lucrativa. Així s’ha malmès una quantitat espantosa de talent.

D’altra banda, segueix sent massa excepcional que hi hagi gent que es dediqui professionalment a la recerca de forma estable. Sort que hi ha l’ICAC i l’IPHES o tindríem un desert.

També és preocupant que la rendibilitat científica de les excavacions arqueològiques hagi caigut en picat en comparació amb el seu creixement en nombre i en cost. En les darreres dècades s’ha excavat moltíssim, però s’ha investigat i publicat massa poc.

I en temes de difusió i de comunicació, la situació em sembla nefasta. Els recursos són i han estat, fins i tot en èpoques de bonança, clarament insuficients. No s’ha tret rendibilitat social dels diners dedicats a salvar jaciments, i s’ha negat el dret de la població a conèixer el seu patrimoni i el seu passat. Hi ha milers i milers de caixes de material que s’han estudiat molt per sobre i que segur que contenen materials interessants per al públic en general.

A la premsa, les poques notícies que surten d’arqueologia són sensacionalistes, sovint artificials, i hi apareix molt poca cosa sobre les troballes de l’arqueologia local, que són pràcticament invisibles per a la televisió. Tampoc no s’ha fet prou esforç de difusió a través d’internet, malgrat els intents lloables de l’estil de patrimoni.cat. En el segle XXI, és possible que la gent excavi i no ho documenti en video d’alta definició? Necessitem documentals espectaculars d’excavacions reals, més que no pas arqueòlegs de Harrelson que fan intervencions de tres dies…

D.P.- En unes obres que teòricament són pel bé comú i que per tant beneficien a tothom, com ara són les de la construcció del TAV, (AVE en Castellà, TGV en Francès) ¿no s’hauria de ser més primmirat amb tot el que es troba?, perquè no succeeixin coses tan esgarrifoses com ara va ser la de l’escandalós cas de la Vil.la Romana del Pont del treball digne de Barcelona, classificada per molts com un exemple exclusiu de troballa del que seria una Vil.la Romana al Pla de Barcelona, i que va acabar totalment destruïda per així poder construir en el seu lloc, un vial d’accés a la mega estació de la Sagrera.

Pere Izquierdo.- El problema real de les grans obres en relació amb el patrimoni és que se segueix un protocol pervers que acaba obligant a destruir qualsevol troballa, per interessant que sigui, davant l’enorme cost de modificar obres que estan mig executades. L’estudi arqueològic hauria de ser intensiu i previ a la fase projectual de les grans infraestructures, igual que s’estudia si el terreny té resistència, o quina classe de subsòl hi ha. Així es podrien prendre decisions sobre els traçats amb coneixement de causa. En l’actualitat l’arqueologia forma part dels estudis d’impacte i de les mesures de correcció ambientals. Això vol dir que les excavacions es fan simultàniament a les obres de construcció, o amb molt poc marge de temps, de manera que acaben interferint entre elles. En aquestes condicions, qualsevol troballa arqueològica inesperada pot provocar un conflicte pel cost d’aturar les obres per temps indefinit. I el dilema de conservar restes és impossible de plantejar quan implica redissenyar un conjunt que ja està mig desenvolupat.

L’ideal seria conservar tants jaciments arqueològics com fos possible, però també és veritat que de vegades no hi ha més remei que destruir un jaciment. En alguns casos seria possible traslladar-los, però a ningú no se li ha acudit de fer un museu català de jaciments traslladats…

Barcelona, 25 de novembre del 2011.

OBRA.

-En Pere Izquierdo té un Bloc propi; A l’Ombra de Bosch Gimpera. http://aobg.blogspot.com/

-L’obra publicada per en Pere Izquierdo i Tugas: la trobareu completa fins al 2007 a: http://sapiens.ya.com/madoz10/PUBLICAC.htm

 –De la seva obra publicada, l’autor en selecciona la següent:

-IZQUIERDO, P., SINTAS, E., ANTONA, V. & GÓMEZ, B.: Plumbum Nigrum: producción y comercio del plomo en Hispania, Ministerio de Cultura, Madrid, 1987.

-IZQUIERDO, P.: L’ancoratge de Les Sorres, sota el delta del Llobregat, dins l’economia antiga, tesi de llicenciatura, (Universitat de Barcelona 1987), Gavà. Dirigida per Miquel Tarradell.

-IZQUIERDO, P.: “Calamot-Can Valls del Racó-Les Sorres. Elements per a una reconstrucció de la Història Antiga de Gavà”, en La Sentiu, 13, Gavà, juliol-desembre de 1987, p.19-27.

-IZQUIERDO, P.: “Liaisons entre navigation maritime et fluviale en Tarraconaise. Les exemples de Les Sorres et Dertosa“, en Le commerce maritime romain en Méditerranée Occidentale, (Barcelona, 1988), Louvain-la-Neuve, 1990, p.189-199.

-NIETO, F.X., JOVER, A., IZQUIERDO, P. & al.: Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. I, Generalitat de Catalunya/Diputació de Girona/ Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología, Girona, 1989.

-IZQUIERDO, P.: “La Via Augusta d’Oleastrum à Dertosa: le tronçon du Perelló”, en CASTELLVÍ, G. & al. (eds.): Voies romaines du Rhône à l’Èbre: Via Augusta et Via Domitia, (Perpinyà, 1989), Documents d’Archéologie Française, 61, Paris, 1997, p.176-181.

-IZQUIERDO, P.: “Excavacions arqueològiques al portal del Temple: una aproximació a l’evolució del recinte murallat de Tortosa”, Acta Arqueològica Tarraconense, III, Tarragona, 1989-90, p.9-20.

-ALONSO, M. & IZQUIERDO, P.: Les mines prehistòriques de Gavà, Gavà, 1990.

-IZQUIERDO, P. & SOLIAS, J.M.: “Dos cascos de bronze de tipologia etrusca procedents del derelicte Les Sorres VIII (Gavà)”, en La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Universitat de Barcelona-Istituto Italiano de Cultura, Barcelona, (1990) 1991, p.601-614.

-IZQUIERDO, P., ESTRADA, A. & SINTAS, E.: Excavacions arqueològiques a la necròpoli alt-medieval de Rocabruna, Museu de Gavà, 1991.

-IZQUIERDO, P. (ed.): Les joies de la Prehistòria, Govern d’Andorra, Andorra la Vella, 1991.

-IZQUIERDO, P.: “L’ancoratge antic de les Sorres: aportacions a la història econòmica de la costa del Llobregat”, en Fonaments, 8, Barcelona, 1992, p.53-78.

-IZQUIERDO, P. & SOIAS, J.M.: “El Baix Llobregat en època ibèrica i romana”, en I Jornades de Recerca Històrica i Social del Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, (Sant Feliu de llobregat, 1990) Barcelona, 1993, p.329-351.

-IZQUIERDO, P.: “Un nou centre productor d’àmfores a la Vall de l’Ebre: el Mas del Catxorro de Benifallet”, en Homenatge a Miquel Tarradell, Curial, Estudis Universitaris Catalans, Barcelona, 1993, p.753-765.

-IZQUIERDO, P. & SINTAS, E.: “Pati de la rectoria de Sant Pere, Gavà”, Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat Tardana. Campanyes 1982-1989, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1993, p.93-94.

-IZQUIERDO, P.: “Una aproximació al tràfic comercial de la Província Hispània Citèrior a partir dels derelictes”, en XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, (1993) 1994, vol.2, p.215-216.

-IZQUIERDO, P.: “El Terme d’Eramprunyà, de la Baixa Romanitat al Feudalisme: una revisió crítica”, Miscel·lània d’homenatge a Jaume Codina, Columna-Ajuntament del Prat del Llobregat, Barcelona, 1994, p.273-308.

-IZQUIERDO, P.: “Los condicionantes de la navegación en la antigüedad: una aproximación al caso de la Provincia Hispania Citerior mediterránea”, I Coloquio de Historia de las Técnicas: construcción naval y navegación, Santander, (1995), 1996, p.299-306.

-IZQUIERDO, P.: “Barcino i el seu litoral: una aproximació a les comunicacions marítimes d’època antiga a la Laietània”, en ROCA, J. (ed.): La formació del cinturó industrial de Barcelona, BCN Biblioteca Històrica, 1, Proa-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, (1995), 1997, p.13-21.

-IZQUIERDO, P. & LUENGO, M.: La gestació de Viladecans. Dels orígens a 1746, Viladecans, 1996.

-IZQUIERDO, P.: “Presència humana i formació del Delta del Llobregat. Un enfocament arqueològic”, en El Prat de Llobregat: Des de la formació del delta fins al segle XX, Amics del Prat, El Prat de Llobregat, 1997.

-IZQUIERDO, P. (ed.); MENÉNDEZ, F.X. & SOLIAS, J.M.: Història de Viladecans. I. Els antecedents ibèrics i romans, Viladecans, 1998.

-IZQUIERDO, P.:”L’exposició permanent del Museu de Moià”, Modilianum, 18, setembre 1998.

-IZQUIERDO, P: “Intervenció arqueològica al Pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat-Castellbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase”, Tribuna d’Arqueologia 1997-1998, Barcelona, 2000, p.39-54.

-IZQUIERDO, P. & VICENTE, C.: “Recerca, ensenyament i patrimoni local”, Actes del III Seminari d’Arqueologia i Ensenyament, Treballs d’Arqueologia, 6, Bellaterra, 2000, p.196-198. (pdf)

-IZQUIERDO, P. “Les paradoxes d’un jaciment gavanenc: l’ancoratge de les Sorres”, Roma a Gavà, Associació d’Amics del Museu de Gavà, 2001, p. 25-38. (PDF)

-IZQUIERDO, P. : “Els museus locals sota la Llei de Museus”, dins Mnemòsine-Revista Catalana de Museologia, núm. 2, 2005, p.41-58.

-IZQUIERDO, P.; J. JUAN & J.C. MATAMALA: “Heritage Interpretation Centres. The Hicira Handbook”, Diputació de Barcelona, 2005. (PDF) Catalan electronic publication: “Centres d’Interpretació del Patrimoni. Manual Hicira”. Italian:“Centri di Interpretazione del Patrimonio Culturale. Il manuale Hicira”. French: “Centres d’Interprétation du Patrimoine Culturel. Le Manuel Hicira”. Dutch (flemish): “Centra voor Erfgoedinterpretatie. Het Hicira Handboek”. Swedish:“Tolkningscentrum för kultur- och naturarv. Handbook för Hicira-projektet”. Preparing Arabic publication.

-IZQUIERDO, P. & al.: “Quality Indicators for Heritage Interpretation Centres”, dins Quality in Services. Proceedings of the 8th Toulon-Verona Conference, Palermo, 2005, p. 276-280.

-IZQUIERDO, P.; J. JUAN & J.C. MATAMALA (eds): Interpretar el patrimoni. Guia bàsica, Diputació de Barcelona, Recursos Culturals 1, Barcelona, desembre de 2006 (llibreria online).

-IZQUIERDO, P.: “El MNAC, gestió i impacte d’un servei polièdric”, dins Mnemósine-Revista Catalana de Museologia, 3, 2006, p. 161-175.

-IZQUIERDO, P.: “Esculapi. El retorn del déu” / “Asklepius – The God’s return”, dins Auriga, 48, tardor 2007, p. 25-26.

-IZQUIERDO, P.: “Tarragona dins la xarxa portuària romana. Una aproximació”, dins Citerior. Arqueologia i Ciències de l’Antiguitat, núm. 4, 2008, p. 55-77.

-IZQUIERDO, P.: “Pere Bosch Gimpera (1891-1974)”, dins Auriga, 52, tardor 2008, p. 7-9.

-IZQUIERDO, P.: “Els ports del litoral tarraconense i el comerç del vi”, dins El vi tarraconense i laietà, ahir i avui, Ajuntament de Teià – Institut Català d’Arqueologia Clàssica, 2009, p. 179-191.

-IZQUIERDO, P.: “Les Sorres, 25 anys després”, dins L’Arqueologia a Gavà. Homenatge a Alícia Estrada, Gavà, 2009, p. 117-139.

-IZQUIERDO, P.: “Introducció a l’arqueologia portuària de la Tarraconense”, dins Manual d’Arqueologia Subaquàtica, Girona, 2008, p. 443-455.

2 Respostes to “Pere Izquierdo i Tugas”

  1. zanti Octubre 3, 2012 a 9:33 am #

    Yo pude ver como David hacía este dibujo!! Una pasada, te ha quedado clavado!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: