PUIG CASTELLAR, poblat dels Laietans.

8 des
A la comarca del Barcelonès hi ha la serralada de Marina. I al damunt d'una muntanya, d'aquesta serralada, anomenada Puig Castellar, popularment coneguda com a Turó del Pollo, d'uns 300m d'alçada, que pertany al terme municipal i es troba a 2km del nucli urbà de Santa Coloma de Gramenet, justament al damunt del barri de Singuerlín, hi ha el Poblat Ibèric Laietà de Puig Castellar. Aquesta il.lustració és una recreació idealitzada del poblat.

A la comarca del Barcelonès hi ha la serralada de Marina. I al damunt d’una muntanya, d’aquesta serralada, anomenada Puig Castellar, popularment coneguda com a Turó del Pollo, d’uns 300m d’alçada, que pertany al terme municipal i es troba a 2km del nucli urbà de Santa Coloma de Gramenet, justament al damunt del barri de Singuerlín, hi ha el Poblat Ibèric Laietà de Puig Castellar. Aquesta il.lustració és una recreació idealitzada del mateix.

El Descobriment.

Aquest poblat va ser descobert l’any 1902 per un eclesiàstic, el mossèn Joan Palà, després de localitzar unes troballes de terrissa als vessants del turó, dos anys més tard, el propietari dels terrenys l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar, de l’any 1904 a l’any 1907, hi dugué a terme les primeres excavacions arqueològiques, demostrant que es tractava d’un poblat Iber.

El Turó del Pollo amb les restes del poblat al capdamunt.

El Turó del Pollo amb les restes del poblat al capdamunt.

Uns anys després, cap a l’any 1919, Ferran de Sagarra va fer donació del terreny i dels materials obtinguts en les excavacions a l’Institut d’Estudis Catalans, al crear aquest, el Laboratori d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ferran de Sagarra i de Siscar

Ferran de Sagarra i de Siscar

L’Institut d’Estudis Catalans, entre els anys 1922 i 1925, va continuar els treballs d’excavació sota la direcció de Josep Colominas, succeït per Josep de Calassanç Serra i Ràfols, que realitzà el, encara en ús, pla topogràfic del poblat. Molts anys després i fins quasi bé a l’actualitat, el Centre Excursionista Puigcastellar de Santa Coloma, va responsabilitzar-se de salvaguardar el jaciment amb una dedicació i tasca totalment altruistes per part dels seus associats.

Monument als excursionistes amb placa commemorativa.

Monument als excursionistes amb placa commemorativa.

Entre els anys 1954 i 1958 es realitzen unes noves excavacions sota la direcció d’Àngel Martínez i Joan Vicente, amb l’assessorament tècnic de Serra i Ràfols

Com anècdota Josep de Calassanç Serra i Ràfols, va ser el pare d’un dels fundadors de l’organització armada catalana Terra Lliure, el seu fill era Josep de Calassanç Serra i Puig conegut també pel seu pseudònim de Cala.

Josep de Calassanç Serra i Ràfols.

Josep de Calassanç Serra i Ràfols.

Els treballs al jaciment s’aturaren fins arribar a l’any 1997, quan l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per mitjà del Museu de la Torre Balldovina, va iniciar accions encaminades: a la conservació, a la necessitat d’intervenir-hi novament després de 40 anys d’aturada i a establir un lligam permanent amb la societat de l’espai del jaciment com a parc arqueològic.

Porta d'accés al recinte arqueològic de Puig Castellar.

Porta d’accés al recinte arqueològic de Puig Castellar

Puig Castellar, pels arqueòlegs, és un referent de poblat Ibèric a la Catalunya Sud, perquè el seu descobriment i excavació van ser dels primers, i és proper a una ciutat com Barcelona en una zona que durant una època va ser de creixement urbanístic desordenat. Per tot això aquest poblat esdevé un símbol de gran valor testimonial i de fortes arrels identitàries.

Placa informativa situada a l'exterior del recinte del poblat.

Placa informativa situada a l’exterior del recinte del poblat.

El poblat Colomenc o Gramenenc (no el confongueu amb el Puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts, que també té un poblat Ibèric al capdamunt) ha estat excavat de forma sistemàtica, racional i científica, i això ha permès treure molts dels seus materials a la llum pública, oblidats des de l’època en que es va abandonar a inicis del segle II aC i que gràcies a ells, els historiadors i arqueòlegs, han pogut descobrir i reconstruir part de la vida dels seus antics habitants.

Les Darreres Intervencions al Poblat.

Vista del cim del poblat des del banc de la terrassa del mirador del pla de les Alzines.

Vista del cim del poblat des del banc de la terrassa del mirador del pla de les Alzines.

Des de l’any 1998 (data de posada en funcionament del projecte d’actuació al Puig Castellar), cada any a l’estiu es fa una campanya d’excavació que compta amb la participació d’alumnes de l’Universitat de Barcelona. Des de llavors s’ha descobert un nou carrer, 23 habitatges, un desguàs, un tram de muralla i una possible porta d’entrada al poblat, i s’han consolidat bona part de les estructures excavades per garantir-ne la conservació.

Vista des del Cim del Puig Castellar de la ciutat de Barcelona amb Montjuïc al fons, on també es poden veure la part superior dels dos blocs de color marró de l'estació didàctica del Poblat.

Vista des del Cim del Puig Castellar de la ciutat de Barcelona amb Montjuïc al fons, on també es pot apreciar el detall de la part superior dels dos blocs de color marró de l’estació didàctica del Poblat.

Al jaciment s’hi ha instal.lat una estació didàctica, s’han senyalitzat les parts més destacades del poblat amb rètols, s’hi ha construït un habitage Ibèric, s’ha habilitat l’entorn i els accessos al jaciment, s´ha arreclat la pista d’accés al poblat, s,ha reforestat la zona del pla de les Alzines amb espècies autòctones que fan ombra a nous bancs que s’hi han instal.lat, i per últim s’hi ha construït un mirador.

Senyalització número 1 de l'interior del poblat, on s'explica el tipus de jaciment del parc arqueològic.

Senyalització número 1 de l’interior del poblat, on s’explica el tipus de jaciment del parc arqueològic.

 La situació del Poblat.

Vista del cim del poblat des de l'últim tram del camí d'accés.

Vista del cim del poblat des de l’últim tram del camí d’accés.

El Poblat, que com ja he dit, és damunt d’una muntanya de la serralada de Marina, es troba a 4,5km del mar, i a 1,5km de la ribera dreta del riu Besòs. Sembla ser que en època Ibèrica el Turó del Pollo, estava situat al final d’una ampla badia i les ones del mar li remullaven la base. El temps i els sediments del riu Besòs han omplert de terra el que abans era mar.

Des del cim del poblat es pot veure tot el Pla del riu Besòs, o també dit el pla de Barcelona, des de tramuntana fins a migjorn, tota la costa de llevant de Montjuïc fins al Masnou, els pobles de Montcada, Ripollet, Cerdanyola, Sant Cugat, Sabadell i Terrassa, la muntanya de Montserrat i el massís de Sant Llorenç de Munt que antigament separava el territori dels Laietans i dels Lacetans.

Espai de control del poblat. Al fons, Montserrat.

Espai de control de la banda de Mestral del poblat: Montcada, Cerdanyola i al fons, Montserrat.

La situació de privilegi del poblat, no és casual, doncs a part de la capacitat de control que té sobre el territori que l’envolta, també li permet la intervisibilitat i la intercomunicació amb altres punts ocupats en època Ibèrica, com ara: Montjuïc a Barcelona, Ca n’Oliver de Cerdanyola del Vallès, el Turó de la Rovira també de Barcelona, el Turó d’en Boscà a Badalona, el poblat de Montgat, el Turó de les Maleses de Montcada i Reixach i el poblat dels nostres amics Otoke-Ildir, situat al Tibidabo i actualment sota el Temple Expiatori del Sagrat Cor de Barcelona.

Zona de control de Tramuntana del poblat.

Zona de control de Tramuntana del poblat.

El poblat de Puig Castellar, d’un sol accés, situat en un punt estratègic, es defensa degut a la seva localització natural. A Garbí hi té l’estuari del riu Besòs que deuria formar un port natural i que segurament l’haurien sabut aprofitar el Ibers, on hi tindrien petites embarcacions amarrades.

La part de Garbí que controla Puig Castellar.

La part de Garbí que es controla des del Puig Castellar.

 El Poblat.

Puig Castellar des de l'estació de Sant Andreu Comtal.

Puig Castellar des de l’estació de Sant Andreu Comtal.

Fundat a l’entorn del segle V aC i possiblement abandonat a causa dels esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra Púnica, o també com a resultat de la revolta Ibèrica contra el Stipendium, que comporta la forta campanya de repressió de l’any 195 aC, comandada per Marc Porci Cató.

Senyalitzacions situades a l'entrada del recinte del parc arqueològic.

Senyalitzacions situades a l’entrada del recinte del parc arqueològic.

De fet el seu abandonament encara està per saber com i de quina manera es va produir, tot i així, hi ha motius per pensar que va ser sobtat i fins i tot després del seu abandonament es va poder destruir pels romans o pitjor encara, es va obligar als mateixos Ibers a destruir-lo (sota una suposada amenaça de mort o extermini?), degut a que s’han trobat moltes peces de gran valor dins les cases del poblat, com ara és un tresor de dracmes emporitans, i resulta molt estrany que si algú es marxa de casa de forma tranquil.la es deixi els diners, i tampoc un se’ls deixa si està obligat a abandonar un lloc, però pot tornar d’amagatotis temps després per recuperar-los.

L'accés actual al primer carrer del poblat.

L’accés actual al primer carrer del poblat.

En el seu temps el poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà dedicat a l’agricultura i a la ramaderia, encara que també i de forma secundària a la metal.lúrgia i al tèxtil.

Senyalització explicativa del punt número 5. Aquí comença la corba d'enllaç del primer carrer amb el tercer.

Senyalització explicativa del punt número 5. Aquí comença la corba d’enllaç del primer carrer amb el tercer.

Les restes trobades al poblat confirmen un important comerç amb grecs i púnics, i la majoria d’elles es poden trobar actualment al Museu de la Torre Balldovina.

Panoràmica que hi ha des del primer carrer del jaciment.

Panoràmica que hi ha des del primer carrer del jaciment.

La planta del poble és allargada i ample pel centre cosa que fa que tingui una forma quasi cònica. Té uns 100m de llarg i uns 50m d’ample, la seva superfície doncs és d’uns 4500m2.

Aquí, just al costat del senyal nombre 5, comença la corba que enllaça el primer i el tercer carrer, en aquest tram hi ha una vivenda del poblat  reconstruïda.

Aquí, just al costat del senyal nombre 5, comença la corba que enllaça el primer i el tercer carrer, en aquest tram hi ha una vivenda del poblat reconstruïda.

Les cases estan arrenglerades en tres carrers paral.lels, que segueixen la direcció est-oest, i que en estar damunt d’un turó, van haver de solucionar els problemes de desnivells que tenien, doncs hi ha prop d’uns 40m entre la part més alta i la més baixa.

Entrada a la vivenda reconstruïda des de la volta del primer carrer.

Entrada a la vivenda reconstruïda des de la volta del primer carrer.

 El poblat és estret per les bandes i per la de ponent quasi no deu arribar al metre d’amplada, amb cases a ambdós costats del primer carrer, el més baix.

Interior vivenda reconstruïda.

Interior vivenda reconstruïda.

Sembla ser que les teulades de les cases podien estar inclinades cap a la part més baixa del poblat, (la posterior) per facilitar la caiguda de les aigües.

Habitacle habilitat amb la seva senyalització corresponent.

Habitacle habilitat amb la seva senyalització corresponent.

El segon carrer és el més curt, es troba al sud i és més ample, les cases s’arrengleren en una sola banda i l’altre dóna a la part posterior d’un altre carrer.

Detall del segon carrer del poblat de Puig Castellar. A l'esquerra de la foto hi ha una paret, que de fet és la part posterior del tercer carrer, el més alt del poblat. A la banda dreta es poden veure les restes habilitades de les vivendes d'aquest segon carrer.

Detall del segon carrer del poblat de Puig Castellar. A l’esquerra de la foto hi ha una paret, que de fet és la part posterior del tercer carrer, el més alt del poblat. A la banda dreta es poden veure les restes habilitades de les vivendes d’aquest segon carrer.

Final de la corva que unifica el primer i el segon carrer de Puig Castellar on es poden veure diferentes vivendes habilitades.

Final de la corba que unifica el primer i el segon carrer de Puig Castellar on es poden veure diferentes vivendes habilitades.

L’últim carrer amb uns dos metres de desnivell es salva amb una rampa i esglaons treballats a la roca.

Accés, habilitat a l'oest, del segon al tercer carrer del poblat, el més elevat.

Habilitat a l’oest hi ha l’accés del segon al tercer carrer del poblat, el més elevat.

L'actual part més alta del poblat i també del tercer carrer està habilitada com a mirador.

L’actual part més alta del poblat i també del tercer carrer està habilitada com a mirador.

A Puig Castellar pot haver-hi unes 40 cases d’entre uns 12,5 fins a uns 33,5 m2, o sigui unes 40 famílies o focs, amb una mitjana de 5 persones per família, dóna un total de 200 habitants.

El segon carrer vist des del tercer carrer del jaciment.

El segon carrer vist des del tercer carrer del jaciment.

Des del punt de vista actual de les restes trobades a Puig Castellar, no sembla que hi hagi hagut cap edifici destacable a nivell arquitectònic.

Quan vaig veure les pintades a la vivenda reconstruïda, no m'ho podia creure. Reconeixo que hi ha parets que és preferible pintar, però tius, que això és un jaciment arqueològic, aquí no val això d'arriscar-se a entrar per deixar la marca, aquest espai també és vostre i forma part del patrimoni de tots, a veure si, si us plau, no pinteu més. I pel què fa al servei de manteniment del poblat, a veure si a part d'obrir la porta del jaciment, us doneu una volta per dins i feu alguna cosa per esborrar aquesta anada de l'olla.

Quan vaig veure les pintades a la vivenda reconstruïda, no m’ho podia creure. Reconeixo que hi ha parets que és preferible pintar, però tius, que això és un jaciment arqueològic, aquí no val això d’arriscar-se a entrar per deixar la marca, aquest espai també és vostre i forma part del patrimoni de tots, a veure si, si us plau, no pinteu més. I pel què fa al servei de manteniment del poblat. És possible esborrar aquesta anada de l’olla?.

El tema de l’aigua el tenien bastant ben solventat, tot i que no es trobava al costat de casa, la podien anar a buscar a la Font d’en Gatell, a deu minuts del cim en una torrentera que desemboca a la fondal de Vallençana, també a una altra font, situada a ponent, anomenada actualment de l’Alzina, que està a uns dotze minuts baixant ràpid, i a uns 500m del riu Besòs.i per últim a la Font de la Bóta o Font Ibera situada al capdamunt de l’actual Torrent de les Bruixes, que per si no ho sabieu, les Bruixes són les protectores del poblat, i també justament a la part de baix d’aquest Torrent, hi ha la Font de Sant Roc o del Drapet.

Foto del que actualment es coneix com a Torrent de les Bruixes, on hi podeu trobar la Font Ibera, a la part de dalt del mateix torrent, i a la part de baix d'aquest a la Font de Sant Roc o del Drapet.

Foto del que actualment es coneix com a Torrent de les Bruixes, on hi podeu trobar la Font Ibera, a la part de dalt del mateix torrent, i a la part de baix d’aquest a la Font de Sant Roc o del Drapet.

Vista de l'entrada actual al poblat i també a l'esquerra de la foto es pot veure la pista d'accés al jaciment.

Vista de l’entrada actual al poblat i també a l’esquerra de la foto es pot veure la pista d’accés al jaciment.

El Parc Fluvial del Besòs.

Des de l’any 2000 aquest espai natural està gestionat per la Diputació de Barcelona per mitjà d’un conveni signat amb els ajuntaments de Barcelona, Montcada i Reixach, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet i el Consorci per la Defensa de la Conca del riu Besòs.

El riu Besòs des del Pont Vell de Santa Coloma.

El riu Besòs des del Pont Vell de Santa Coloma.

Aquest Parc es va crear després de la reivindicació ciutadana que durant molts anys han mantigut els veïns de la zona i les organitzacions ecologistes per recuperar la Conca del riu, i després de l’execució del projecte de recuperació mediambiental del darrer tram del riu Besòs.

Llera esquerra del riu Besòs.

Llera esquerra de la conca del riu Besòs.

L’espai s’ubica a partir dels últims 9km del riu, exactament des de la seva confluència amb el riu Ripoll fins a la seva desembocadura a la Mar Mediterrània.

El riu Besòs des del pont de Montcada.

El riu Besòs des del pont de Montcada.

El Parc té una superfície total de 115ha, connectant el Massís de Collserola amb la Serralada de Marina, el front litoral i l’interior, sent un dels espais verds més importants del que, actualment i a data d’aquest article, s’anomena com a Regió Metropolitana de Barcelona.

Un altre tros del riu però aquest cop, proper a la passera de Molinet.

Un altre tram del riu però aquest cop proper a la passera de Molinet.

Les zones humides del riu, ocupen un espai de 3,8km, i el seu ús teòricament, està restringit al públic.

Funcionament d'una parcel.la d'ecosistema artificial de canyissars de depuració o wetland. Extret de la pàgina Web del Parc Fluvial del Besòs de la Diputació de Barcelona. Autor: AEN.

Funcionament d’una parcel.la d’ecosistema artificial de canyissars de depuració o wetland. Extret de la pàgina Web del Parc Fluvial del Besòs de la Diputació de Barcelona. Autor: AEN.

Aquest es caracteritza per tenir 7, 66ha amb 60 parcel.les d’aiguamolls construïts o wetlands, creant un hàbitat o ecosistema fluvial, generat per les parcel.les de canyissars envoltades per 30ha de prats, ideal per a ocells, amfibis, rèptils, peixos i mamífers petits, insectes i altres animals microscòpics.

Grup d'Ànecs vora la passera de Montcada.

Grup d’Ànecs vora la passera de Montcada.

Wetlands propers a la Passera de Montcada.

Wetlands propers a la Passera de Montcada.

Dos faisans mascles lluitant entre ells a la riba dreta del riu.

Dos faisans mascles lluitant entre ells a la riba dreta del riu.

Aquestes zones es troben a la llera del riu a la part nord del Parc Fluvial del Besòs des de la seva confluència amb el riu Ripoll a Montcada i Reixach fins al pont de la B20 a Santa Coloma de Gramenet per la part dreta i per la part esquerra, d’aquí fins a Can Zam Nord.

Platja, dembocadura i petita llacuna del Riu Besòs des de l'espigó de la platja del Parc del Besós a la Marina del Besòs.

Platja, desembocadura i petita llacuna del Riu Besòs des de l’espigó de la platja del Parc del Besós a la Marina del Besòs.

La desembocadura del Riu Besòs des del Pont de Maristany.

La desembocadura del Riu Besòs des del Pont de Maristany.

Les Llacunes del Rec Comtal.

Al Parc de les Aigües de Montcada i Reixach hi podeu trobar el Reixegó del Rec Comtal.

Al Parc de les Aigües de Montcada i Reixach hi podeu trobar el Reixegó del Rec Comtal.

Aquest tros del Rec Comtal, també és conegut com "La Mina", per la gent de Montcada.

Aquest tros del Rec Comtal, també és conegut com “La Mina”, per la gent de Montcada.

Casa de les Aigües d'Antoni Rovira i Trias o amb el malnom de "la Mina", que la coneix la gent de la zona, es troba al costat de la passera de Montcada. Aquest espai a part de museu és un centre d'investigació pel nou ús del rec.

La Casa de les Aigües d’Antoni Rovira i Trias, es troba al costat de la passera de Montcada. Aquest espai a part de museu és un centre d’investigació pel nou ús del rec.

Hi ha dues llacunes que obtenen l’aigua del rec Comtal situades al marge dret i una mica més avall de la Casa de les Aigües. Aquestes són el refugi d’una fauna aquàtica diferent de la del riu, tot i que la vegetació de les llacunes és la mateixa que es pot trobar a la zona d’aigües baixes del riu.

Aquesta és la LLacuna que queda a la dreta de la sortida d'aigua del Rec, és la llacuna que segueix la direcció del cabdal del Riu Besòs. Malgrat el què es veu a les fotos, tota la zona de les llacunes es troba bastant plena de residus plàstics.

Aquesta és la LLacuna que queda a la dreta de la sortida d’aigua del Rec, és la llacuna que segueix la direcció del cabdal del Riu Besòs. Malgrat el què es veu a les fotos, tota la zona de les llacunes es troba bastant plena de residus plàstics.

Aquesta és la segona Llacuna situada a la part esquerra (Baixant pel Riu és la primera que et trobes) de la sortida d'aigua del Rec Comtal que va a parar al Besòs. Aquesta llacuna és plena de canyissars.

Aquesta és la segona Llacuna situada a la part esquerra (Baixant pel Riu és la primera que et trobes) de la sortida d’aigua del Rec Comtal que va a parar al Besòs. Aquesta llacuna és plena de canyissars.

Aquesta és la imatge que té a data d'aquest article la sortida d'aigua del Rec Comtal que va fins les dues Llacunes del Rec al Riu Besòs. Com podeu veure la seva imatge no és gaire mítica. Sembla mentira que un Canal que va ser tant important durant molts segles hagi acabat així, i ja no diguem el tros que passa per l'actual Barcelona que quan ha aparegut alguna resta en obres (com ara l'AVE i l'estació del Nord), s'han fet desaparèixer d'una forma molt vergonyosa.

Aquesta és la imatge que té a data d’aquest article la sortida d’aigua del Rec Comtal que va fins les dues Llacunes del Rec al Riu Besòs. Com podeu veure la seva imatge no és gaire mítica. Sembla mentira que un Canal que va ser tant important durant molts segles hagi acabat així, i ja no diguem el tros que passa per l’actual Barcelona que quan ha aparegut alguna resta en obres (com ara l’AVE i l’estació del Nord), s’han fet desaparèixer d’una forma molt vergonyosa.

Com arribar al Poblat?

Vista de Puig Castellar des del Parce del Nus de la Trinitat.

Vista de Puig Castellar des del Parc del Nus de la Trinitat.

Arribar fins al Poblat Ibèric de Puig Castellar és ben fàcil i es pot fer de moltes maneres, tot i així des d’aquest Bloc en proposo dues d’urbanes, una per caminar bastant i l’altre per no caminar tant, i a més les dues rutes amb dues variants alternatives.

Terrats de Santa Coloma de Gramenet.

Terrats de Santa Coloma de Gramenet.

Tant una com l’altra ruta us la podeu fer en un matí, si us aixequeu d’hora. Començo per la potent:

Més terrats de Santa Coloma.

Més terrats de Santa Coloma.

Ruta Potent.

Andana de l'estació d'Església Major de la línia 9 del Metro, amb mampares protectores. La Línia 9 és pionera en multitud d'avenços tecnològics.

Andana de l’estació d’Església Major de la línia 9 del Metro, amb mampares protectores. La Línia 9 és pionera en multitud d’avenços tecnològics.

Zona interior de l'estació per on s'accedeix als ascensors que ens porten al carrer. Sembla una llançadora espacial.

Zona interior de l’estació per on s’accedeix als ascensors que us portaran al carrer. Sembla una llançadora espacial.

Estació d'Església Major, justament al darrera de l'home de la samarreta verda hi ha la cantonada del carrer per on hem de baixar.

Estació d’Església Major, justament al darrera de l’home de la samarreta verda hi ha la cantonada del carrer per on heu de baixar.

Aquesta ruta comença a la sortida de Metro de la línia 9, la taronja, de la parada Església Major, (també podeu baixar a Singuerlín, que és una parada més, aquesta seria la segona variant).

Estació de Metro de Singuerlín. Si decidiu baixar aquí, heu d'anar cap al fons a l'esquerra de la foto, per on es veuen els arbres del costat de l'edifici on hi ha la bandera de "l'imperi".

Estació de Metro de Singuerlín. Si decidiu baixar aquí, heu d’anar cap al fons a l’esquerra de la foto, per on es veuen els arbres del costat de l’edifici on hi ha la bandera de “l’imperi”.

Un cop heu sortit agafeu el carrer de l’Argent en la direcció descendent dels números de les vivendes fins al carrer de Mossèn Camilo Rosell.

L'estació de Metro es troba al carrer Washington cantonada carrer de l'Argent, podeu baixar per aquests dos carrers per arribar al carrer de Mossèn Camilo Rosell. Si baixeu pel carrer de l'Argent (el carrer de la foto) talleu camí.

L’estació de Metro es troba al carrer Washington cantonada carrer de l’Argent, podeu baixar per aquests dos carrers per arribar al carrer de Mossèn Camilo Rosell. Si baixeu pel carrer de l’Argent (el carrer de la foto) talleu camí.

Arribats al carrer de Mossèn Camilo Rosell, tireu cap a la muntanya que es veu al fons, també seguint la direcció descendent de la numeració de les vivendes, us topareu amb el carrer de les Balears, i l’agafeu fins a l’Avinguda de la Pallaresa.

Cantonada del carrer Mossén Camilo Rossell amb el carrer de l'Argent, ara anireu direcció Singuerlín a dalt de la Muntanya del fons.

Cantonada del carrer Mossén Camilo Rossell amb el carrer de l’Argent, ara anireu direcció Singuerlín a dalt de la Muntanya del fons.

L'avinguda de la Pallaresa heu d'anar cap a la dreta de la foto al davant de la furgoneta blanca.

L’avinguda de la Pallaresa heu d’anar cap a la dreta de la foto al davant de la furgoneta blanca.

Tireu a la dreta direcció la casa gris, blanc, beix que hi ha darrera dels xiprers.

Tireu a la dreta direcció la casa gris, blanc, beix que hi ha darrera dels xiprers.

Traspasseu aquesta avinguda en diagonal cap a la dreta i agafeu el carrer paral.lel i de sobre que s’anomena Avinguda de Ramon Berenguer IV i seguiu per aquest carrer empinat.

Avinguda de Ramón Berenguer IV. Carrer per on heu de pujar.

Avinguda de Ramon Berenguer IV. Carrer per on heu de pujar.

Si heu pujat fins aquí, encara heu de seguir pujant. ;-) Més o menys a aquesta alçada pujarieu per aquest carrer si haguéssiu baixat a Singuerlín.

Si heu pujat fins aquí, encara heu de seguir pujant.😉 Més o menys a aquesta alçada pujarieu per aquest carrer si haguéssiu baixat a Singuerlín.

Pugeu per aquesta avinguda fins arribar a una petita esplanada que fa cantonada amb el carrer Garcilaso de la Vega.

Cap amunt que fa pujada.

Cap amunt que fa pujada.

Heu de pujar una mica més ja quasi hi sou. Com que seguiu la ruta del B20 i del B30, si us canseu molt, els podeu agafar.

Heu de pujar una mica més ja quasi hi sou. Com que seguiu la ruta del B20 i del B30, si us canseu molt, els podeu agafar.

Esplanada del carrer Ramon Berenguer IV amb el carrer Garcilaso de la Vega, lloc on comença el torrent de les Bruixes.

Esplanada del carrer Ramon Berenguer IV amb el carrer Garcilaso de la Vega, lloc on comença el torrent de les Bruixes … Ja heu arribat !!!!😉

Un cop allà (aquí tenen la parada els següents autobusos, que si voleu també podeu agafar, el B20, el B30, i el B83) sentireu com brolla l’aigua de la font de Sant Roc o del Drapet (l’aigua és potable), seguiu el soroll i veureu que es troba sota un lloc atapeït d’arbres i molt fresquet, doncs allà comença el Torrent de les Bruixes.

I aquí teniu la parada del B20, B30 i B83 al capdamunt de l'avinguda de Ramon Berenguer IV als peus de la font de Sant Roc i del Torrent de les Bruixes.

I aquí teniu la parada del B20, B30 i B83 al capdamunt de l’avinguda de Ramon Berenguer IV als peus de la font de Sant Roc i del Torrent de les Bruixes.

Al costat de la parada del Bus, hi ha uns contenidors d'escombraries, doncs al costat d'aquests hi ha una senyalització que us indica la direcció que heu de prendre per anar al poblat. Com veureu in situ, hi ha dos camins, els dos porten fins la pista que va al poblat, però si voleu passar per la Font de Sant Roc i el Torrent de les Bruixes heu d'agafar el camí que va cap als arbres i no el que va cap a unes cases. Si us poseu de cara al Poblat o sigui de cara a la Muntanya, el camí que heu d'agafar, és el de la dreta.

Al costat de la parada del Bus, hi ha uns contenidors d’escombraries, doncs al costat d’aquests hi ha una senyalització que us indica la direcció que heu de prendre per anar al poblat. Com veureu in situ, hi ha dos camins, els dos porten fins la pista que va al poblat, però si voleu passar per la Font de Sant Roc i el Torrent de les Bruixes heu d’agafar el camí que va cap als arbres i no el que va cap a unes cases. Si us poseu de cara al Poblat o sigui de cara a la Muntanya, el camí que heu d’agafar, és el de la dreta.

Al anar pel camí de la dreta, el primer que us trobareu és la font de Sant Roc o del Drapet, un bon lloc per fer una petita aturada, i beure aigua de la font.

Al anar pel camí de la dreta, el primer que us trobareu és la font de Sant Roc o del Drapet, un bon lloc per fer una petita aturada, i beure aigua de la font.

Aquest camí que fa pujada, i molta, arriba fins a la pista que porta al poblat.

Després de la Font del Drapet us trobareu amb la senyalització de la foto, que us indica que sou al Parc de la Serralada de Marina, i podeu fer l'itinerari que va des del mateix Torrent de les Bruixes fins a la Torribera, també hi ha una breu explicació sobre la Font del Drapet. El camí de l'esquerra de la indicació és el que heu d'agafar, més amunt del Torrent us trobareu plafons amb una auca explicativa sobre el Torrent de les Bruixes, protectores del Poblat.

Després de la Font del Drapet us trobareu amb la senyalització de la foto, que us indica que sou al Parc de la Serralada de Marina, i podeu fer l’itinerari que va des del mateix Torrent de les Bruixes fins a la Torribera, també hi ha una breu explicació sobre la Font del Drapet. El camí de l’esquerra de la indicació és el que heu d’agafar, més amunt del Torrent us trobareu plafons amb una auca explicativa sobre el Torrent de les Bruixes, protectores del Poblat.

Just abans d’arribar a aquesta us trobareu la Font de la Bóta o Ibera, que normalment està tancada per una porta metàl.lica. Un cop a la pista aneu cap a la dreta, cap a l’ermita i una torre d’alta tensió propera a la pista, més endavant trobareu indicacions per arribar al poblat, seguiu-les, i arribareu sense cap mena de dubte.

Indicacions per arribar al jaciment de Puig Castellar.

Indicacions per arribar al jaciment de Puig Castellar.

La Ruta Tranquil.la.

Al faltar la referència dels edificis (que tapen els arbres), des del Parc de Can Zam, Puig Castellar sembla que estigui més lluny. És aquella muntanyeta que es veu entre l'arbreda.

Al faltar la referència dels edificis (que tapen els arbres), des del Parc de Can Zam, Puig Castellar sembla que estigui més lluny. És aquella muntanyeta que es veu entre l’arbreda.

Aquesta ruta la podeu començar aquí on us diré ara, o més endavant, si la comenceu més endavant haureu de caminar menys, aquesta seria la segona variant.

El poblat Iber dels Laietans és dins del Parc de la Serralada de Marina.

El poblat Iber dels Laietans és dins del Parc de la Serralada de Marina.

Primera variant: baixeu a l’estació de Baró de Viver, l’ultima estació de Barcelona de la línia 1, la vermella, seguiu pel carrer direcció mar, fins arribar al passeig de Santa Coloma (aquest passeig canvia de nom a Santa Coloma, que comença a partir del pont, i passa a dir-se passeig de Llorenç Serra).

Estació de Baró de Viver, a la part dreta el camí que hem d'agafar per anar fins al pont Vell de Santa Coloma.

Estació de Baró de Viver, a la part dreta el camí que heu d’agafar per anar fins al pont Vell de Santa Coloma.

Vorera que va del Pont Vell de Santa Coloma fins a l'estació de Baró de Viver que haureu d'agafar.

Vorera que va del Pont Vell de Santa Coloma fins a l’estació de Baró de Viver que haureu d’agafar.

Quan hagiu arribat al passeig de Santa Coloma, aneu direcció riu Besòs i Santa Coloma, traspasseu el pont vell de Santa Coloma, (però atureu-vos a veure el riu, és preciós, tant mirant cap a mar, com cap a muntanya) un cop heu travessat el pont, abans d’arribar a la cantonada amb el passeig Alameda, hi ha una rampa de taulons de fusta paral.lela al riu, agafeu-la i baixeu per ella.

Pont Vell de Santa Coloma des del passeig de Santa Coloma.

Pont Vell de Santa Coloma des del passeig de Santa Coloma.

Rampa de taulons d'accés a l'avinguda de Salzereda de Santa Coloma.

Rampa de taulons d’accés al passeig Alameda de Santa Coloma.

El pont Vell de Santa Coloma des de l'avinguda de Salzereda. A la part esquerra de la foto, la rampa de taulons per on heu baixat i que heu deixat enrera.

El pont Vell de Santa Coloma des del passeig Alameda. A la part esquerra de la foto, la rampa de taulons per on heu baixat i que heu deixat enrera.

Un cop heu baixat, seguiu caminant direcció muntanya i paral.lels al riu, deixeu enrera la rotonda de la dreta i la rampa d’accés al passeig del riu (si voleu baixar ho podeu fer, això és cosa vostra), passeu sota el pont de la B-20.

Accés al riu Besòs, aquest es diu Pallaresa. Al llarg del riu Besòs des de Santa Coloma fins a la seva desembocadura, hi ha un total de 18 accessos com aquest, a banda i banda del riu.

Accés al riu Besòs, aquest es diu Pallaresa. Al llarg del riu Besòs des de Santa Coloma fins a la seva desembocadura, hi ha un total de 18 accessos com aquest, a banda i banda del riu. Al fons el Pont de la B-20.

Una vegada heu passat el pont de la B-20 i deixeu enrera una altra rotonda, seguiu recte com fins ara, (el riu es veu preciós des de dalt del passeig on som, que en realitat és una avinguda) arribareu a una tercera rotonda, justament abans i justament després també, hi ha un pas de vianants o pas zebra, traspasseu per qualsevol dels dos passos i aneu a l’altra vorera del carrer.

Haureu de passar per sota del pont de la B-20 i seguir caminant recte. Des d'aquest punt també podeu accedir a altres rutes.

Haureu de passar per sota del pont de la B-20 i seguir caminant recte. Des d’aquest punt també podeu accedir a altres rutes.

Pas de vianants i semàfor al costat de la rotonda que hi ha abans d'arribar al Parc de Can Zam.

Pas de vianants i semàfor al costat de la rotonda que hi ha abans d’arribar al Parc de Can Zam.

Quan ja heu arribat a la vorera, seguiu caminant en la direcció que seguieu fins ara i us trobareu dins del parc de Can Zam, (que forma part del parc Fluvial del Besòs, com tot el que heu vist, també, fins ara) camineu fins al llac que hi ha dins del parc, i un cop allà aneu cap a la dreta, fins arribar a la carretera de la Roca.

Tant a un costat com a l'altre del riu (de Can Zam fins a l'accés Maristany), hi ha una zona d'ús públic, amb gespa, i un vial asfaltat per a passejar i fer esport que té incorporat un carril bici.

Tant a un costat com a l’altre del riu (de Can Zam fins a l’accés Maristany), hi ha una zona d’ús públic, amb gespa, i un vial asfaltat per a passejar i fer esport que té incorporat un carril bici.

Un cop heu arribat al llac heu de caminar fins la renglera d'arbres que hi ha al mig a l'esquerra de la foto, que és on està la carretera de La Roca.

Un cop heu arribat al llac heu de caminar fins la renglera d’arbres que hi ha al mig a l’esquerra de la foto, que és on està la carretera de La Roca.

Una vegada hi heu arribat, aneu cap a la dreta fins arribar al carrer de Jaume Balmes, justament en aquesta cantonada comença la segona variant de la ruta, que enllaça amb la primera, doncs aquí hi ha la parada de Metro de Can Zam de la línia 9, la taronja.

L'estació de Can Zam des de la carretera de La Roca. A la part esquerra de la foto podeu veure les escales automàtiques que heu d'agafar per pujar cap amunt de la muntanya.

L’estació de Can Zam des de la carretera de La Roca. A la part esquerra de la foto podeu veure les escales automàtiques que heu d’agafar per pujar cap amunt de la muntanya.

A partir d’aquí hi ha unes escales automàtiques, que us permeten contemplar el paisatge mentre aneu pujant, també en aquesta pujada, us aneu trobant diferents miradors.

Des d'aquesta aproximació, es veu millor per on heu de pujar i per on van les escales automàtiques.

Des d’aquesta aproximació, es veu millor per on heu de pujar i per on van les escales automàtiques.

Les escales enllacen els següents carrers: carretera de la Font de l’Alzina, carrer de Sants i carrer de Tarragona, que s’ha de caminar un tros per un aparcament fins a la cantonada del carrer de Isaac Albéniz amb el carrer del Montseny, allà es tornen a agafar les escales automàtiques, fins a la cantonada dels Carrers Còrdova, Mallorca i Lleida, on agafareu el carrer Còrdova que el fareu durant un bon tros caminant.

Mirador del primer tram de les escales automàtiques.

Mirador del primer tram de les escales automàtiques.

Seguim deixant-nos pujar per les escales fins al carrer Tarragona.

Seguiu deixant-vos pujar per les escales fins al carrer Tarragona.

El carrer Còrdova és un carrer costerut de pendent constant, i caminareu per ell fins arribar a dalt de tot, on hi ha un mirador fantàstic i un ascensor (funicular) amb vistes, que haureu d’agafar per anar fins al carrer Menorca.

Al fons de la foto es veu l'aparcament del carrer tarragona que hem de creuar, i seguim deixant-nos pujar per les escales que van des de la bifurcació dels carrers Isaac Albéniz i carrer Montseny fins la cantonada dels carrers Còrdova, Mallorca i Lleida.

Al fons de la foto es veu l’aparcament del carrer tarragona que ja haureu creuat, i seguiu deixant-vos pujar per les escales que van des de la bifurcació dels carrers Isaac Albéniz i carrer Montseny fins la cantonada dels carrers Còrdova, Mallorca i Lleida.

El mític mural del carrer Còrdova, a dalt de tot d'aquest carrer. Si voleu també podeu agafar el Bus, fins aquí arriba el B30.

El mític mural del carrer Còrdova, a dalt de tot d’aquest carrer. Si voleu també podeu agafar el Bus, fins aquí arriba el B30.

Arribats a aquest carrer tireu cap a la dreta, fins que us trobeu amb un revolt bastant brutal on hi ha un camí, (que en realitat és el carrer Marcel.lí Calvet) allà us trobareu les indicacions de la ruta dels Ibers, i només heu de seguir aquest camí que està ple d’indicacions per arribar al poblat, no te pèrdua.

Justament al costat del mural del carrer Còrdova hi ha el petit funicular o ascensor que us portarà fins al carrer Menorca.

Justament al costat del mural del carrer Còrdova hi ha el petit funicular o ascensor que us portarà fins al carrer Menorca.

Des de qualsevol punt del carrer Menorca hi ha una vista fantàstica del pla de Barcelona.

Des de qualsevol punt del carrer Menorca hi ha una vista fantàstica del pla de Barcelona. Centrat a la dreta de la foto podeu veure un tros del carrer Còrdova.

A partir d’aquest moment, i des d’aquest camí, enllaceu amb el darrer tram de la ruta potent que us he explicat abans.

Vista que hi ha de Puig Castellar des del carrer Menorca. Al fons el revolt que et deixa al costat de la pista d'accés al poblat.

Vista que hi ha de Puig Castellar des del carrer Menorca. Al fons el revolt que un cop passat, us deixa al costat de la pista d’accés al poblat.

El senyal identificatiu de la Ruta dels Ibers a l'inici de la pista que us portarà fins al poblat.

El senyal identificatiu de la Ruta dels Ibers a l’inici de la pista que us portarà fins al recinte arqueològic.

La pista que heu d'agafar per anar caminant fins al jaciment.

La pista que heu d’agafar per anar caminant fins al jaciment.

Activitats al Poblat.

El cartell de la festa Ibera del 2011.

El cartell de la festa Ibera del 2008.

Des de l’inici del Pojecte Global d’Intervenció al Puig Castellar i de cara a la promoció i difusió del jaciment s’hi fan diferents activitats a l’entorn de la cultura Ibèrica: Visites, Tallers, Conferències, Edicions, Exposicions i una Festa Ibera a Puig Castellar organitzada per l’Associació socio-cultural, Els Ibers de Santa Coloma amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma i de Santa Coloma Tot a mà, aquesta es celebra cada any des del 1998 entre la segona quinzena de Maig, i els inicis de Juny, en i per les escoles durant els dies feiners, i els caps de setmana oberta a tothom.

Festa Ibera 2012 de Santa Coloma de Gramenet. Concurs d'aparadors.

Festa Ibera 2012 de Santa Coloma de Gramenet. Concurs d’aparadors Ibers.

A la festa s’hi recrea l’ambient Iber de Puig Castellar entre d’altres activitats. Aquest any 2012, les novetats van ser la batalla contra els Romans i el servei d’autobusos que sortia del parc de Can Zam, lloc on s’organitzava la festa, i que anava fins al poblat. 

Exemple de botiga decorada pel concurs. Foto del Facebook de Santa Coloma Tot a mà.

Exemple de botiga decorada pel concurs. Foto del Facebook de Santa Coloma Tot a mà.

L’any 2002 s’hi va celebrar el primer centenari del descobriment, amb un reguitzell d’actes lúdics i públics, organitzats durant tot l’any, principalment per Santa Coloma de Gramenet.

Logo del centenari del poblat.

Logo del centenari del poblat.

Des del Maig del 2000 el jaciment forma part de la Ruta dels Ibers, projecte de turisme cultural impulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Cartell de l'últim cap de setmana ibèric organitzat per la Ruta dels Ibers.

Cartell de l’últim cap de setmana ibèric organitzat per la Ruta dels Ibers.

Els Jaciments de la Ruta dels Ibers organitzen conjuntament propostes de difusió, com edicions o el Cap de Setmana Ibèric, recreant l’època Ibèrica amb un ventall molt ampli d’activitats, com ara: Visites, Tallers, Animacions, Degustacions, etc, que tenen lloc el primer cap de setmana d’octubre.

Altres Jaciment Ibèrics.

Relacionats i complementaris a Puig Castellar, dins la plana de Santa Coloma, es coneixen dos assentaments de poblament dispers, un està soterrat sota la B-20 i el Parc d’Europa de Santa Coloma, on teoricament s’hi troba el Jaciment Ibèric de can Calvet, catalogat amb la funció específica de ser un petit assentament d’explotació agrària situat als peus de Puig castellar vora el curs de la riera Pallaresa, en una zona fèrtil ideal pel conreu, amb bones comunicacions, però amb poc control territorial.

I l’altra són les Sitges del carrer Extremadura, com també són conegudes les Sitges de la vinya d’en Martí i d’en Sol, destinades a l’emmagatzematge d’excedents de gra amb finalitats comercials, situades també als peus de Puig Castellar i excavades entre els anys 1972 i 1978 aquest conjunt d’11 sitges demostra l’existència d’una ocupació de la plana en una època Ibèrica tardana, amb una presència romana molt normalitzada a la zona i després d’abandonar el Puig Castellar.

On podeu Dinar?.

Façana del Bar Restaurant LA CARTUJA, on sempre toca el Sol.

Façana del Bar Restaurant LA CARTUJA, on sempre toca el Sol.

Si voleu, podeu dinar al Bar Restaurant LA CARTUJA, que cuinen molt bé, i fan cuina tradicional, de temporada i també menús diaris per menys de 9€.

D'entrada ens varen obsequiar amb un entrant combinat de fetge d'ànec de la casa, olives i braves per fer el temps d'espera dels plats, una mica més curt. Tots els plats, la cuina i el servei, tenen una presentació, un sabor i una professionalitat excel·lents.

D’entrada ens varen obsequiar amb un entrant combinat de fetge d’ànec de la casa, olives i braves per fer el temps d’espera dels plats, una mica més curt. Tots els plats, la cuina i el servei, tenen una presentació, un sabor i una professionalitat excel·lents.

Una Xatonada i uns Canelons que no es poden desaprofitar. El Bacallà i la Salsa del Xató, excel·lents. El Farcit dels Canelons i la Beixamel per llepar-se el dits, tan una com l'altre són com per deixar ben escurat el plat.

Una Xatonada i uns Canelons que no es poden desaprofitar. El Bacallà i la Salsa del Xató, excel·lents. El Farcit dels Canelons casolans i la Beixamel per llepar-se el dits, tan una com l’altre són com per deixar ben escurat el plat.

El Peix és fresc, del dia, comprat al Mercat del Sínguerlin. Com era el cas d'aquesta Orada , feta al Forn. Boníssima!!!!

El Peix és fresc, del dia, comprat al Mercat del Sínguerlin. Com era el cas d’aquesta Orada, feta al Forn. Boníssima!!!!

Les Postres també són casolanes, i com podeu veure a la foto d'aquest plat d'assortiments de rebosteria, fan de tot.

Les Postres també són casolanes, i com podeu veure a la foto d’aquest plat d’assortiments de rebosteria, fan de tot.

Bar Restaurant LA CARTUJA, un Restaurant de cuina casolana tradicional on es menja molt, però que molt bé.

Bar Restaurant LA CARTUJA, un Restaurant de cuina casolana tradicional on es menja molt, però que molt bé.

El trobareu al carrer Amèrica 58, que es troba entre l’avinguda de Catalunya i la de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet. Aquí teniu el telèfon per reservar: 93 392 05 33.

El Jose Antonio (a l'esquerra), l'Ana i el seu fill, us atendran immillorablement, i sense cap mena de dubte tindreu ganes de tornar-hi, pel seu savoir fair!!!.

El Jose Antonio (a l’esquerra), l’Ana i el seu fill, us atendran immillorablement, i sense cap mena de dubte tindreu ganes de tornar-hi, pel seu savoir fair!!!.

2 Respostes to “PUIG CASTELLAR, poblat dels Laietans.”

  1. Marc Alberich Desembre 11, 2012 a 8:24 pm #

    Excel.lent post! Un treball molt exaustiu i rigorós i molt ben documentat. I la recomanació gastronòmica,tot un detall!

    • David Parcerisa i Ungé Desembre 13, 2012 a 10:41 am #

      Gràcies Marc. La veritat és que tenir aquest poblat tan a prop d’una ciutat com Barcelona o Santa Coloma, és tot un luxe per tothom, ja sigui pels qui l’estudien, com pels qui fem un seguiment com afeccionats o simplement el visitem i ens admirem durant la visita.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: